Aquest article explora el funcionament dels servidors DNS (Domain Name System), un element crucial d’Internet. El seu objectiu principal és explicar com aquests servidors permeten als usuaris accedir a llocs web utilitzant noms de domini comprensibles en lloc d’adreces IP numèriques, un procés essencial per a la navegació web moderna. L’article descriurà detalladament els passos que un servidor DNS segueix per convertir un nom de domini en una adreça IP.
La Necessitat del DNS
Els ordinadors utilitzen adreces IP numèriques per comunicar-se, mentre que els humans utilitzen noms de domini, més fàcils de recordar, per identificar els llocs web. Aquesta diferència de «llenguatge» entre humans i màquines va conduir a la creació del sistema DNS, que actua com a intèrpret entre ambdues parts.
Com Funciona el DNS
Quan un usuari introdueix un nom de domini al seu navegador, el DNS entra en acció, realitzant una sèrie de passos per trobar l’adreça IP corresponent:
- Comprovació de la Memòria Cau: El navegador i el sistema operatiu primer verifiquen si ja tenen l’adreça IP a la seva memòria cau (un registre de consultes anteriors). Si la troben, el procés s’accelera considerablement.
- Consulta al Servidor de Resolució: Si l’adreça IP no està a la memòria cau local, la consulta es dirigeix a un servidor de resolució, generalment proporcionat pel proveïdor d’internet (ISP). El servidor de resolució també comprova la seva pròpia memòria cau.
- Intervenció del Servidor Arrel: Si el servidor de resolució tampoc té l’adreça IP, la consulta es redirigeix a un dels servidors arrel. Hi ha 13 conjunts d’aquests servidors, distribuïts estratègicament arreu del món.
- Derivació al Servidor TLD: El servidor arrel, tot i no saber l’adreça IP específica, coneix la ubicació del servidor TLD (Top Level Domain) corresponent al domini en qüestió (com .com, .net, .org). El servidor de resolució rep aquesta informació del servidor arrel.
- Consulta al Servidor TLD: El servidor de resolució contacta amb el servidor TLD, que emmagatzema informació sobre els dominis de nivell superior. No obstant això, el servidor TLD tampoc sap l’adreça IP exacta, però sí que sap on trobar els servidors de noms autoritzats per al domini específic.
- Obtenció de l’Adreça IP: El servidor de resolució finalment arriba als servidors de noms autoritzats, que són la font definitiva d’informació sobre el domini, incloent la seva adreça IP.
- Accés al Lloc Web: Un cop el servidor de resolució obté l’adreça IP del servidor de noms autoritzat, la transmet a l’ordinador de l’usuari, permetent-li finalment accedir al lloc web desitjat.
- Emmagatzematge en Memòria Cau: Per optimitzar el procés en futures consultes, el servidor de resolució desa l’adreça IP a la seva memòria cau.
Conclusió
Els servidors DNS són una peça clau d’Internet. La seva funció de traduir noms de domini comprensibles per als humans a adreces IP numèriques que els ordinadors poden entendre és fonamental per a la navegació web fluida i eficient que gaudim avui dia. Aquest procés, generalment invisible per a la majoria d’usuaris, és un exemple excel·lent de com la tecnologia complexa pot simplificar la nostra interacció amb el món digital.